A la memòria de Mateo Cuartero

Bojament real

Dedicat a Mateo Cuartero

Vine, amargor arrogant de les entranyes,
a escampar la cendra errant de qui no és viu
car ell, mort, ha sofert un dany abusiu,
vida que del menyspreu fa la cabanya!

Per ell, no va arribar l’amor primitiu
que rugeix en els cors i, tendre, t’escanya
com un fort crit ressonant a la muntanya
i que ajuda a erigir un futur constructiu.

Pel pati marrit, de ràbia impotent,
ploren ara la desgràcia d’un pas
els rostres tenyits de llàgrimes al vent,

I uns pregunten: “com s’ha donat aquest cas?”
recordant instants amb el nen innocent,
i d’altres s’ofeguen sols al matalàs.

Gerard Llorens DeCesaris