Entrevista a l'Isaac Price

El meu pare diu que he de fregar el plats per cantar més!!!

Isaac Price Lefrancier és un noi de 16 anys ni alt ni baix, moreno de pell, amb uns ulls verds, bastant prim que estudia a l'Institut Joan Ramon Benaprès i a més es dedica a la música, especialment al cant, Ja ha donat diversos concerts a l'institut, des que estudia al Benaprès. Avui l'entrevistem per saber una mica més d'ell.

Per Jorge Ayala i Laura Garcia

-On vas néixer?

Vaig néixer a Anglaterra a una ciutat que es diu Nothingham

-Quan vas venir a Espanya?

Vaig venir a Espanya quan tenia només 3 anys i des d'allà vaig estar 1 any a Andalusia, 1 any a Sevilla, 2 anys a Colòmbia, 3 anys a Sant Cugat, 4 anys a Sant Pere de Ribes, i actualment visc a Sitges.

-Quant fa que estàs a Espanya?

Uns 12 anys

-Tens germans?

Sí, una germana de 9 anys

-Què volies ser de petit?

Sempre he volgut ser moltes coses però especialment veterinari, perquè sempre m'han agradat molt els animals.

-De petit ja t'agradava la música?

Sempre m'ha agradat molt la música, per exemple de petit l'àlbum que més m'agradava era el del Rey Leon i cada nit l'escoltava, també perquè el meu pare sempre ha escoltat molta música.Quant vivíem a Colòmbia el meus pares feien festes cada nit.

-Quan fa que estàs amb el tema de la música?

De debò, de debò aquest dos últims anys, i aquest any encara més perquè hem fet molts més concerts, i poc a poc ens hi posem més.

-Abans d'estar amb el teu grup actual, has estat amb altres grups?

El meu grup actual és el primer grup en el que he estat, però em van agafar per un altre grup i vaig estar durant un temps amb dos grups alhora però el vaig haver de deixar perquè se m'acumulava tot i vaig decidir centrar-me només en un grup.

-A part de cantar saps tocar algun instrument en concret?

Poc a poc estic aprenent a tocar el piano ja que per mi és un instrument base per compondre música, i a França tinc una guitarra que de tan en tant la toco, però no sóc molt bo, tot i així no tinc molt de temps perquè el cant ja em dedica molt de lloc.

-Com va ser el teu primer concert?

El meu primer concert va ser aquí a l'institut, a segon, i sincerament em va anar molt bé, estava nerviós com és normal, però em và anar bé he tingut pitjors concerts.

-Cada quan assageu tu i el teu grup?

Assagem cada divendres i un dissabte sí i un dissabte no, però moltes vegades s'anul·len perquè la gent no li va bé.

-On assageu?

Actualment al éspai jove de Sitges, però si està tancat anem a casa del Callowey, que és el primer lloc on vam començar a assajar

-Tu assages sol pel teu compte?

Sí, però no assajo ni la meitat del que hauria d'assajar, només quant estic avorrit, però abans d'un concert em passo tota la nit assajant i a vegades em casco la veu.

-Els teus pares estan d'acord amb què et dediquis a la mùsica?

Sí estan d'acord ja que van ser ells els qui em van introduir en aquest món des de petit però diuen qué primer els estudis.

-Els teus amics es dediquen a la música?

El meus millors amics sí, perquè són els del meu grup, però a part tinc amics que no s'hi dediquen.

-Tens pensat seguir amb la música en un futur?

Tinc pensat seguir amb la música durant tota la meva vida, ho porto a la sang, jo em passo tot el dia cantant, canto a la dutxa, mentre frego els plats, per cert ara el meu pare diu que he de fregar el plats per cantar més (riu), doncs això que no tinc pensat deixar-ho mai.

-Entre la música i els estudis tens temps lliure?

Doncs sí, perquè com no assajo tant i faig els deures justos, però el malgasto mirant la tele, al órdinador, dormint, no faig res útil.

-La dedicació a la música afecta als teus estudis?

Per ara no m'afecta als estudis ja que aquest curs el porto bé, però el pròxim any ja veurem perquè començo el batxillerat i si veig que afectés ja reduiria el temps dedicat a la música.

-Quin Batxillerat faràs?

El científic, el meu somni a part de ser músic professional és ser biòleg, ja que m'agraden molt els animals i crec que actualment es necessiten biòlegs ja que hi ha molts animals que s'estan extingint i m'agradaria ajudar a evitar-ho.

Test de personalitat:

Números o lletres? Números

Esport preferit? Patinatge (Dormir)

M'agradaria ser …? Cantant famós

Un hobby? Cantar

Dia o nit? Nit, estudio millor

Blanc o negre? Negre, encara que sóc una persona molt alegre

T'agrada la política? Sí, cada vegada més

Barça o Real Madrid? Barça, sens dubte

Mar o muntanya? Muntanya

Aquest entrevista..? Ha sigut la meva primera i espero que no sigui l'última.

Entrevista a Manel, conserge de l'Institut

Tinc la llicenciatura d'història

En Manel, el conserge de l'Institut, és un home  alegre i sociable, que li agrada molt la seva feina. Ha tingut una vida molt interessant i va ser  bon estudiant a totes les matèries.


Per Ayola Hawkins Sotorra, Hector  Seoane i Bea Navarro


-On vas néixer?
- A Barcelona, al barri de Sant Antoni.
-Fins quan vas viure a Barcelona?
-Fins  els 32 anys que vaig marxar a Cunit.
-Quins estudis t’agradaven quan eres petit?
-Arquitecte.
-Per què?
-Perquè m’agradaven els plànols i els dibuixos.
-Feies algun esport?
-Jugar al fronton amb els amics.
-On estudiaves?
-Escola Pia de Sant Antoni.
-Has cursat alguna carrera?
-Llicenciatura d'Història Contemporània. Promoció del 87.
-Per què has escollit la professió de conserge?
-Perquè estava en plena crisi dels 90 i com a casa estàvem tots a l'atur vaig fer les primeres oposicions  de subaltern..
-Alguna vegada has fet campana?
-No
-Copiaves als exàmens?
-No, per por.
-T’agradava estudiar?
-Sí però patía molt als exàmens, em posava molt nerviós i per culpa d’això vaig agafar una llaga a l'estómac.
-T’agrada el nostre centre?
-Sí.
-Quants anys portes al centre?
-13 anys.
-On vas començar de conserge?
- Vaig començar al Departament de Sanitat a Barcelona i després al Departament d’agricultura a Vilafranca del Penedès.
-T’agrada la teva feina?
-Sí.
-Quin és el teu punt de vista de l'Institut?
- És molt bon institut tan en ambient  i alumnes com professorat.
-En què consisteix la teva feina?
-És molt variada.  He de fer moltes coses:  Atendre les visites, enquadernació i reprografía, vigilar les portes, fer petites reparacions, ajudar als profes a fer guàrdies.
-Què t’agrada més de la teva feina?
-La relació contínua amb les persones.
-No t’agradaria ser professor?
-Ara mateix no. Perquè no em sento preparat,  a més la meva feina m’agrada.
-T’agrada Sitges com a poble?
-Sí, sobretot la part del centre i la platja.
-Quina és la teva afició?
-La lectura i la música.
-T’agrada veure el futbol?
-No m’agrada el futbol, únicament veig les finals. El que m’agrada veure és la gimnàstica.
-T’agrada l’alcohol?
-No gaire, quan era jove i sortia a les discoteques em demanava vodka amb llimona (riu).
-Fumes?
-Ja no.
-Per què?
-Perquè vaig caure malalt de bronquitis, i vaig aprofitar quan estava a l'hospital per deixar de fumar.
-Quan fa que no fumes?
-Des del nadal de 2009.

   Qüestionari ràpid:
-    Lloc de viatge: Praga i tornaria a anar-hi.
-    Dia o Nit:   Dia.
-    Menjar Preferit:  Calamars Farcits.
-    Esquerrà o dretà: Dretà
-    Sitges per a tu…  : És un poble bonic.
-    Mar o Muntanya:  Mar
-    Tipus de Música: Clàssica.
-    Pel·lícula preferida:  12 Hombres sin piedad ( Henry Fonda)
-    Color preferit: Verd
-    Pluja o sol:  sol
-    País preferit:  España.
-    Estació de l’any : Estiu.
-    Beguda preferida: Cocacola
-    Pel·lícules  o llibres : Pelicules.
-    Poble o ciutat: Poble.
-    Esport favorit: Atletisme (per veure)

Entrevista a Andreu Bosch, professor de català

Els escacs ens aporten 

la necessitat de reflexionar abans d'actuar
  

L´Andreu Bosch és un professor de català de l'Institut Joan Ramon Benaprès

que va estudiar Filologia Catalana. Ajuda els seus alumnes; sap escoltar

bé a la gent i parla amb coherència.

A part de ser professor és un dels fundadors i cap de llista

del partit polític Acció Per Sitges (AXS).

- On vas néixer?

• A Sitges

- Què vas estudiar?

• Vaig fer Filologia Catalana a la
  Universitat de Barcelona.

- T'agrada estudiar?

• Sí, m'agrada molt.

- Quin hobby tens?

• Una de les aficions que tinc són els escacs encara que també m'agrada el muntanyisme i la bicicleta.

- Per què et vas dedicar als escacs?

• Perquè semblava un món meravellós el que podia sortir en un moment determinat en una partida de la teva imaginació, del teu cervell o del teu pensament.

- Algú et va ensenyar a jugar?

• Sí, en Pere, un veí meu. Curiosament sóc jo ara qui ensenyo escacs als meus veïns aquí, a l´Institut. Ara la Unió Europea està debatent la implantació, en les escoles d'Europa, de l´assignatura "Escacs".

- Quina ha sigut la teva partida més llarga?

• La partida més llarga que he jugat als escacs va durar 11 hores en 3 sessions diferents. Una sessió a la tarda, vam continuar a la nit i va acabar al matí següent.

- Has participat en algun campionat?

• Sí, en l'Open Internacional d'escacs de SITGES, també he participat en campionats de Catalunya, per equips, individuals i locals.

- En el començament d'una partida comences movent la mateixa peça?

• No!, acostumo a fer una apertura amb blanques que es diu Sotolsky.
  i molts em coneixen per això, però vaig canviant de sistema.

- Pot haver alguna relació entre la política i els escacs?

• Sí, hi ha una relació positiva i una de negativa. La negativa és que hi ha polítics que fan política com si juguessin als escacs amb molta estratègia i molta tàctica per guanyar vots i amb poc interès pel bé. La positiva és que els escacs ens aporten la necessitat de reflexionar les coses abans d'actuar per tal d'adoptar bones decisions.

TEST DE PERSONALITAT

Política o escacs: Les dues coses.

Blanques o negres (escacs): (Riu...) Prefereixo les blanques.

Rei o reina: El rei, es la peça més important.

La vida és... : Un cúmul d'experiències.

En els amics busco... : La fidelitat i la confiança.

En el amor busco... : Busco la plenitud.

Barça o Madrid: Barça!

Si fossis ric... : Segurament dedicaria una part de la fortuna a tasques humanitàries.

En la vida busco... : La felicitat.

Pel·lícula preferida: La vida és bella.

Per Joan Marc Roca i Franc Saez

Entrevista a Javier Clemente

Un món diferent és possible

Nascut a Santa Cruz de Tenerife (1964), Javier Clemente és  prim i d'estatura mitjana, i té els cabells de color negre i el ulls marró fosc. Pel que fa al seu caràcter, és molt alegre, intel·ligent i sociable. Per la seva manera tan expressiva de parlar i gesticular, resulta interessant i simpàtic; al mateix temps desprèn saviesa, molta seguretat i calma. Actualment és professor de religió a l'Institut Joan Ramon Benaprès.

- On vas néixer?

-Tenerife, a les Illes Canàries.

-Els teus pares també són d'allà?

-La meva mare és de Canàries i el meu pare de Navarra.

-Tens germans?

-Sí, sóc el major de cinc germans, tots nois.

-Tots viuen a Tenerife?

-De petits, ens vam mudar a Barcelona a excepció d'un germà que es va anar a Bèlgica, la resta vivim a Barcelona o pels seus voltants.

-Vas tenir una infantesa feliç?

-Sí, una infantesa feliç de la qual tinc molts records, sobretot de Canàries, dels meus primers 4 anys.

-Com ho portaves a l'escola?

-A casa era molt entremaliat i de vegades els meus pares anaven amb por al col·legi pensant que podria estar fent les mateixes entremaliadures i no obstant, tenia una conducta bastant bona.

-Quan eres petit, què volies ser de gran?

-Volia ser veterinari, m'agrada el contacte amb els animals.

-Tens algun animal a casa?

-Jo mateix. (Riu) A casa hem tingut algunes mascotes com hàmsters, tortugues i peixos, però mai hem arribat a tenir ni gats ni gossos.

-Abans de ser professor, tenies un altre traball? Quin?

-Sí, vaig tenir bastants treballs molt curiosos, com per exemple, dependent de floristeria.

-Per què vas decidir dedicar-te al magisteri?

-Els estudis que havia escollit eren de filosofia, tenien una clara sortida professional que era la de l'ensenyança.

-Per què de religió?

-Vaig agafar filosofia per indicació del meu tutor de COU,  perquè em va dir que sense tenir vocació sacerdotal, estudiar teologia no m'anava a servir per trobar feina.

-Què és el que més t'agrada de la teva professió?

-El contacte amb la joventut.

-Com és la teva relació amb els teus companys de feina i amb els teus alumnes?

-Sempre he tingut bona relació amb les directives del centre, m'he sentit ben tractat, i amb els companys sempre va haver-hi una bona relació, encara que de vegades havíem de superar dificultats pròpies de qualsevol grup humà.

-Quins són els teus hobbies i què fas en el teu temps lliure?

-Durant un temps, he estat col·laborador de diverses revistes i he escrit algun que altre llibre. També vaig treballar en un programa de ràdio i actualment faig natació.

-Com i per què vas començar a escriure llibres?

-Cadascú va tenir una distinta motivació, per exemple, hi ha un que el vaig escriure per la celebració del 25 aniversari de l'Institut.

-Tens parella?

-Sí, estic casat.

-Tens fills?

-Sí, en tinc tres, tots ja s'han format i dos d'ells treballen i el petit és estudiant universitari.

TEST DE PERSONALITAT:

-Fred o calor?

-Fred.

-Dia o nit?

-Dia.

-Si tinguessis un súper poder, quin seria?

-Poder canviar la gent, acabar amb l'egoisme...Perquè un món diferent és possible.

-Un animal?

-Gat.

-Famós favorit?

-Qualsevol profeta: Jesús, Mahoma, Buda, Confucio...

-Refresc o alcohol?

-Refresc.

-Castellà o català?

-Castellà, tot i que he pogut fer un bon ús del català.

-Acaba la frase: Els joves són...

-El futur.

-Dolços o fruites?

-Fruites, més sanes!

-Robar o que et robin?

-Que em robin, hi ha qui ho necessita, i si saps que qui t'ho ha tret ho necessita, és just que el que a mi em sobra, arribi a qui li faci falta.

-Mentir per no fer mal o dir la veritat?

-Dir la veritat perquè  no has de fer res que pugui haver ferit a algú.

-Donar o rebre?

-En el donar es troba la major felicitat.

-Si el món s'acabés dins d'una setmana, què faries?

-Exactament seguir amb el mateix tipus de vida que porto, tots els dies s'haurien de plantejar com l'últim, i d'aquesta manera no has d'estar preocupat, pots pensar que qualsevol persona que s'hagi anat abans que tu ha rebut tot allò que li vas voler donar, no hem d'oblidar mai dir un "t'estimo" a les persones que un estima.

Per Alex Silveira i Dalila Mitjans

Entrevista amb Marina Frasquet

“Quan tens 20 anys pots fer qualsevol cosa, perquè el teu cos ho aguanta”

La Marina actualment és professora de secundària i batxillerat a l'Institut Joan Ramon Benaprès. És molt oberta i agradable, i gràcies a això fa que les seves classes siguin especials.         

Com afecció li agrada pintar i fer submarinisme. Uns dels seus propòsits a la vida és ser independent.

On vas néixer?

A València

Sempre has viscut a València?

No, també he viscut a Tarragona i a Barcelona

Com va ser la teva infància?

Vaig tenir una infància normal com la de qualsevol nen, em barallava amb la meva germana i sobretot jugava al carrer, cosa que ara s’ha perdut a causa de que els pares tenen massa protegits els seus fills

Quan eres petita, tenies algun somni?

No recordo cap somni especial, però suposo que com qualsevol nen volia ser missionera, viatjar pel tot el món…

La passió per la biologia la vas tenir des de ben petita?

De petita ja m’agradaven els animals, però va ser a primer de carrera amb disset anys quan em va cridar més l’atenció. Tot va començar quan tots els meus amics volien estudiar biologia però a mi el que m’agradava era la bioquímica, al final fent excursions amb els amics vaig decidir estudiar biologia.

Com recordes els teus estudis? Van ser durs?

La meva etapa “estudiantil” va ser normal, alguns dies eren més durs que d’altres però vaig tenir una mica de dificultats perquè a l’hora també treballava ja que em vaig independitzar molt jove. Encara que quan tens 20 anys pots fer qualsevol cosa, perquè el teu cos ho aguanta.

T’has especialitzat en algun tema en concret?

Sí, quan vaig començar a estudiar biologia em vaig centrar en el tema de biologia fonamental.

Ens podries explicar perquè et vas dedicar a l’apartat d’ensenyament?

La meva idea no va ser dedicar-me a l’ensenyament, però com he dit abans, em vaig independitzar jove i al acabar la carrera necessitava treballar per viure, aquesta va ser la primera feina que em va sorgir relacionada amb els meus estudis. De mica en mica em va començar agradar i encara ho fa.

Què t’hauria agradat ser?

El que m’hauria agradat, era dedicar-me a la investigació o ser biòloga, però  a l’haver-hi tan poca oferta  no vaig tenir l’oportunitat.

Alguna anècdota?

Sí, barbaritats en els exàmens com a resposta, com per exemple:

"Defineix mosca:

R: La mosca és un insecte mamífer que es desplaça reptant."

T’impliques molt amb els alumnes a classe?

Quan vaig començar sí, perquè jo era més jove i la diferència d’edat entre alumne i professor era escassa. Reconec que amb el pas del temps m’implico de la mateixa manera però la mentalitat de l’alumnat és diferent.

Què t’agradaria millorar de la teva vida laboral?

Ara ja és una mica tard, però parlant de l’alumnat de l’ESO m’hagués agradat imposar-me més perquè em tinguessin més respecte, però com tot humà sempre ensopeguem dues vegades amb la mateixa pedra.

Has estat en algun altre centre?

Sí, a Tarragona, però en viure al mateix poble en el qual treballava era difícil compaginar la vida laboral amb la personal.

Creus que el nivell de l’alumnat canviarà?

Ara mateix no et puc respondre amb certesa perquè actualment com està la situació laboral no és que sigui molt bona i això fa que la motivació sigui escassa. I a l’hora d’estudiar actualment hi ha moltes maneres de fer-ho, encara que els alumnes no estiguin motivats.

Què t’agradaria fer en el futur?

El que m’agradaria fer en el futur, seria tornar a fer submarinisme (si encara estic a temps), viatjar pel món i mai dependre de ningú.

Algun consell, per gaudir de la vida?

Sempre que puguis fes el que t’agradi i si en alguna circumstància no ho poguessis fer no et donis per vençut, sempre hi haurà alguna oportunitat.

Test de personalitat

Color preferit? Verd

Hobby? Pintar

Ciències o llengües? Ciències

Independentista? No

Dreta o esquerra? Esquerra

Estudis o treball? Estudis

Platja o muntanya? Muntanya

Biologia o geologia? Biologia

A favor o en contra del transport públic? A favor

Escriure o llegir? Escriure

Cinema o teatre? Cinema

El meu somni és... No dependre de ningú

Perdones i oblides o oblides i no perdones? Perdono i no oblido

Alguna frase que t’inspiri o que t’agradi? L’experiència ens ensenya que mai aprenem amb ella

Per Aarón Segovia i Axel Dalcolmo

Entrevista a Joan Serra, professor de matemàtiques

“Penso que hem de separar la nostra vida laboral de la personal” 

Per Adrià Gómez i Sara Miquel 


 En Joan Serra és un noi eivissenc que actualment és professor de secundària a l'institut Joan Ramon Benaprès. És molt extravertit i agradable, la qual cosa fa que caigui molt bé als alumnes. En Joan és el tutor i professor de 4t C i la classe li té un gran afecte, però de vegades els ha de dir que la vida no és tan bonica com es pensen i que han de treballar i esforçar-se al màxim per ser algú en aquesta vida. 


On vas néixer?
A Eivissa.


Vas estudiar allà, a Eivissa?
Si, fins a COU. La universitat la vaig fer aquí però tinc molt bon record de tots els meus estudis allà. 


Per quin motiu estàs treballant tant lluny? 
Perquè és més fàcil trobar feina a Catalunya. 


Sempre t'ha agradat aquesta professió? 
Sí, quan era petit ja sabia que volia ser profe de gran, encara que les mates se'm donaven "normal".


Estàs content amb aquest centre? I amb els alumnes? 
Sí, la veritat és que m'agrada molt aquest centre i els alumnes són molt "guais".


Quin professor et cau millor? I pitjor?
 Em porto millor amb la gent jove, com l'Elena, d'anglès. La pitjor no es diu mai! 


T'has fixat en alguna professora? No, la veritat és que no, (riu) jo vinc aquí per a fer la meva feina. 


Què fas a les teves estones lliures? 
Descansar molt, desconnectar de la feina; m'agrada dormir, la lectura, passejar, anar al cine... 


Navegues molt per Internet? 
No, la veritat és que no, no m'agrada i no estic enganxat a cap pàgina web o xarxa social. Si m'hagués de ficar a Internet, miraria diaris digitals, m'agrada ser ecològic. 


Quin és el teu esport preferit? 
No m'agrada l'esport. El meu esport preferit és dormir, dormir i dormir durant tot el dia. 


Quin és el teu color preferit? 
El blau, el blau és el millor color del món, suposo que com he viscut a Eivissa... El mar... 


Com t'agrada vestir?
A la feina vesteixo com suposadament he de vestir, amb camisa ... però a casa porto xandall, estic molt més còmode.


T'agrada la festa? 
Quan era adolescent sí que m'agradava, sobretot les discoteques! Però quan et fas gran ja no... Perd una mica la gràcia, ja és una prova superada. 


Has sortit de gresca per Sitges?
No, però al Nadal hi ha un sopar amb els professors i penso que pot estar bé. 


T'agrada estudiar?
No, però és necessari. 


Voldries parlar d'altres temes a la tutoria? Com quins? 
Penso que els temes més difícils s'han de parlar en privat, en el sentit de, per exemple, si un alumne té quatre assignatures suspeses, parlar davant de tota la classe li pot crear un problema, es pot avergonyir. 


Ets partidari de parlar de tot amb tothom? 
No sóc partidari de parlar de les coses personal a la feina, penso que hem de separar la nostra vida laboral de la personal. 


Quan tenies la nostra edat consumies drogues? 
No, però la temptació era molt gran! (riu) 


Quan eres jove, volies viure i dependre dels teus pares o volies ser més lliure i independent?
La veritat és que sempre he estat molt independent. Vaig fer divuit anys i me'n vaig anar. Penso que és una cosa molt positiva, els nens d'avui en dia estan massa amb la mare... Estan molt mimats. Crec que s'allarga molt l'adolescència. 


 Has treballat en alguna cosa més, apart d'exercir com a professor? 
Sí, vaig treballar en una gestoria, feia de tot una mica i crec que està molt mal pagat. Ser professor té molts més avantatges. La vida de profe és una meravella. 


Què n'opines sobre el viatge de fi de curs dels alumnes de 4t? 
Opino que és una bona oportunitat per conèixer llocs. 


És veritat que no vindràs amb els alumnes de 4t C perquè es comporten malament? 
No, el que passa és que ja s'ha fet així i prou. Ja està pensat que hi vagi el Paco. 


Quins són els teus plans de futur?
Suposo que estaria un parell d'anys aquí, a Catalunya, i després tornaria a Eivissa, tindria una família amb dona, fills i gos. 

TEST DE PERSONALITAT 

Ratlles o quadros?

Quadros

Nit o dia?

Quan era adolescent nit, ara dia, que ja toca.

Mar o muntanya:

Mar

Rosses o morenes?

Rosses

Música espanyola o estrangera?

Espanyola, la meva cantant preferida és la Shakira.

Moto o cotxe?

Moto, la veritat és que m'agrada més la sensació.

Tutoria o matemàtiques?

Tutoria, m'agrada. Ja sé que em passo una mica amb vosaltres però ho necessiteu. M'agrada parlar amb les persones i fer vida social. Potser m'agradaria més fer la tutoria quan volgués, tractant els temes importants o que jo crec que poden ser interessants, però com està tot tan marcat no és possible.

Eivissa o Sitges?

Eivissa, encara que s'hi assemblen molt, moltíssim.

Físic o interior?

Quan era jove físic, però ara per ara l'interior, al final te n'adones que és el que realment importa, però quan tenia la vostra edat, el físic.

Entrevista a Jaume Monasterio

"Deixarè de nedar quan ja no m'aguanti els pets!"

Per Claudia Pérez i Carles Monasterio.

En Jaume Monasterio, és un noi amb una discapacitat que li afecta als braços, les cames i també a l'hora de parlar. Tot i això a ell li agrada fer esport, concretament la natació. Des de ben petit ja va començar a nedar, i a mida que s'ha anat fent gran ha començat a competir, fins arribar a ser campió de Catalunya de natació adaptada. Per això hem volgut saber una mica més sobre la seva etapa en la natació i li hem fet les següents preguntes:

Quin any vas començar a nedar? 
-Vaig començar a nedar l'any 1995 al Club Natació Sitges.

Quans anys tenies? 
-Tenia 4 anyets.

Et va costar aprendre a nedar? 
-Una mica, perquè degut a la meva discapacitat em va costar una mica més del normal.

Quan vas començar a competir?
-Vaig començar a nedar l'any 2004 a Mataró.

Quin és el teu estil preferit? Per què?
-El meu estil preferit és “l'esquena” perquè és el que em costa menys i el primer que vaig aprendre.

Quin any vas ser campió de Catalunya? 
-Vaig ser campió de Catalunya els anys 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010 i 2011, en diferents poblacions de Catalunya.

Has participat mai en els campionats d'Espanya? Quan? 
-Sí, hi he participat molts cops, he anat: Córdova, Alcorcón, Saragossa (dues vegades), Barcelona, Múrcia, Cadis i Oviedo.

T'has d'entrenar molt per aconseguir aquestes fites? Quans dies entrenes?
-Sí, molt molt i molt! Entreno cada  dia una hora com a mínim i els caps de setmana inclosos, accepte algun dia especial.

Pel que tinc entès, estàs estudiant a Vilanova, et combines bé els entrenaments amb els estudis?
-Sí, quan puc sí, però hi ha dies que els estudis són més importants i no puc anar a entrenar i m'haig de quedar estudiant.

Fins quan seguiràs nedant? 
-Fins que em passi algo molt gros i ho hagi de deixar perquè m'hi obliguin, però de moment em va molt bé. Nedaré fins que ja no m'aguanti els pets!

I competint? 
-Sempre que pugui.

Tinc entés que vas estudiar a l'institut Joan Ramon Benaprés de Sitges, com va ser la teva estada en aquest centre? 
Molt bé, em van tractar molt bé i no em van posar gaires pegues per poder estudiar amb  ordinador perquè amb les meves dificultats m'era molt més fàcil.

Moltes gràcies per contestar-nos aquestes preguntes, espero que et vagi bé d'ara endevant!

Entrevista a Guillem Aumatell, "Detto"

Jo escric per plaer, per desfogar-me i per ensenyar al món que tinc coses a dir

Guillem Aumatell, nascut el 25 de febrer de 1994, és un estudiant de segon de Batxillerat de l’Institut Joan Ramon Benaprès. La seva infància s’ha basat en la música i aquest fet ha produït un altre de més recent: el món del Hip-Hop.

Per David Álvarez i Laia Fusté


D’on ve el sobrenom de “Detto”?


Tothom em fa la mateixa pregunta: Per què “Detto”? Va haver-hi una temporada que em va donar per voler aprendre Italià fins a tal punt de comprar-me un diccionari i llegir-lo sense cap motiu. En aquells temps volia canviar el meu sobrenom, i al obrir el diccionari vaig veure la paraula “Detto” que significa "anomenat". M’agradava com sonava “Detto EmSi (MC)” i tenia un bon significat per a mi, així que me’l vaig quedar.

Com vas començar?

Tot va començar quan als catorze anys vaig endinsar-me al món del Hip-Hop amb el graffiti. No se’m donava gaire bé, a part que era molt car, per tant, vaig decidir endinsar-me al rap. No vaig tenir cap suport per part dels amics, però he continuat fins ara, treballant sol i dur, escoltant a grans com “Nach”, “ZPU”, etc.

Què  ha fet que t’endinsis d’aquesta manera al món de la música?

El món de la música sempre ha estat amb mi. Els meus pares sempre escoltaven música de tot tipus. Van apuntar-me a classes de guitarra, solfeig i algun cop a cant. Així vaig començar en aquest món; tocant la guitarra, i aprenent solfeig. Encara que part d’això li hauria d’agrair al meu cangur Dani (quan tenia aproximadament 6-8 anys), que ell va ajudar-me, i va ensenyar-me a compassar.  Vaig estar hores tocant la guitarra al seu costat. Ara per ara, ell té un grup de música i estarà de gira, en pocs mesos, per tota Espanya.

On crees les teves pròpies peces?

Les meves petites idees es plasmen a qualsevol lloc. No tinc un lloc en especial per escriure i composar. Escric en el meu llit, en el meu estudi de gravació o inclús a la classe (on dono les gràcies als professors que em deixen). Encara que on finalment gravo, uneixo la meva veu a la música i altres, és a l’estudi que vaig muntar a casa, anomenat “Deja Tu Huella Studio” (on ve a gravar gent de tota aquesta zona).

A qui les dediques? Tens alguna que t’agradi en especial?

Els meus temes els hi dedico a moltes persones. He arribat a escriure temes per a la meva parella, els meus pares, amics amb problemes (els hi escric per animar-los), etc. No tinc una única musa. Però saber que hi ha gent que m’escolta i que s’aprèn les meves cançons em motiva i escric per ells també. 

Què en pensen els altres, la gent que t’envolta, de la teva música?

Les persones que comenten amb mi  les meves cançons diuen que estan molt bé. Sempre rebo alguna crítica sobre algun vers, algun tema tractat que no ha agradat, però no em molesta per res. Si em critiquen, jo aprenc i sóc millor. Y per sort no tinc a ningú que em critiqui sense cap mena de raó. A aquells qui no li agrada la meva música, no l’escolten i punt. 

Has fet algun concert ja?

He tingut la sort d’haver fet alguns concerts. Aquí, a Sitges vaig fer un junt amb els meus amics “Ohio” i “Oktuso” talonejant a “Zeidah”, Aaron, “DiPeki” ( el Di de ZPU). Un altre que vaig poder fer de més magnitud i el més gran que he fet va ser a Barcelona coneixent a “Nayck” i “Cloud El Piezas”. Aquest últim ha estat el millor i amb més públic. També he estat actuant a Martorell un parell de cops. Tots els concerts que faig en general m’encanten. La sensació de cantar davant de més de cinquanta persones és espectacular.

I algun disc?

Fins ara, he tret una maqueta (disc urbà) titulada “Las sombras te dejan solo”. No va tenir gaire repercussió, només al circuit social proper a mi. Es pot trobar en alguna pàgina d’Internet.

Tens algun projecte en ment?

Has encertat en aquesta pregunta! Dintre de tres dies, l’11 de l’11 de l’11 trec la meva nova maqueta: “Empunyant un bolígraf”. Es constitueix en dotze temes i no hi ha cap col·laboració, tan sols surto jo. Vaig fer un concurs que es tractava de fer-se una foto on aparegués un bolígraf, i va participar molta gent. Més del que jo m’hagués pogut imaginar. Els guanyadors s’emportaven la meva maqueta en format físic.

Quins són els teus objectius com a raper?

Els objectius com a MC no els conec ni jo. Jo escric per plaer, per desfogar-me i ensenyar al món que tinc moltes coses a dir. Encara que, com a tot, segurament un objectiu seria arribar lluny, estar en una discografia, etc.

Què penses fer quan acabis els estudis? Creus que seguiràs escrivint?

Quan acabi els estudis seguiré en aquest món. Segurament faré enginyeria audiovisual per millorar el meu estudi, videoclips, etc. Serà una bona teoria per créixer com a productor  que també sóc. I escriure? Està claríssim! Mai ho deixaré. Si no escric rap, escric poesia, relats, etc. Un no s’ha de tancar!

Algun vers que vulguis destacar?

“La poesía es la música y la música fundamental.”