Entrevista a Guillem Aumatell, "Detto"

Jo escric per plaer, per desfogar-me i per ensenyar al món que tinc coses a dir

Guillem Aumatell, nascut el 25 de febrer de 1994, és un estudiant de segon de Batxillerat de l’Institut Joan Ramon Benaprès. La seva infància s’ha basat en la música i aquest fet ha produït un altre de més recent: el món del Hip-Hop.

Per David Álvarez i Laia Fusté


D’on ve el sobrenom de “Detto”?


Tothom em fa la mateixa pregunta: Per què “Detto”? Va haver-hi una temporada que em va donar per voler aprendre Italià fins a tal punt de comprar-me un diccionari i llegir-lo sense cap motiu. En aquells temps volia canviar el meu sobrenom, i al obrir el diccionari vaig veure la paraula “Detto” que significa "anomenat". M’agradava com sonava “Detto EmSi (MC)” i tenia un bon significat per a mi, així que me’l vaig quedar.

Com vas començar?

Tot va començar quan als catorze anys vaig endinsar-me al món del Hip-Hop amb el graffiti. No se’m donava gaire bé, a part que era molt car, per tant, vaig decidir endinsar-me al rap. No vaig tenir cap suport per part dels amics, però he continuat fins ara, treballant sol i dur, escoltant a grans com “Nach”, “ZPU”, etc.

Què  ha fet que t’endinsis d’aquesta manera al món de la música?

El món de la música sempre ha estat amb mi. Els meus pares sempre escoltaven música de tot tipus. Van apuntar-me a classes de guitarra, solfeig i algun cop a cant. Així vaig començar en aquest món; tocant la guitarra, i aprenent solfeig. Encara que part d’això li hauria d’agrair al meu cangur Dani (quan tenia aproximadament 6-8 anys), que ell va ajudar-me, i va ensenyar-me a compassar.  Vaig estar hores tocant la guitarra al seu costat. Ara per ara, ell té un grup de música i estarà de gira, en pocs mesos, per tota Espanya.

On crees les teves pròpies peces?

Les meves petites idees es plasmen a qualsevol lloc. No tinc un lloc en especial per escriure i composar. Escric en el meu llit, en el meu estudi de gravació o inclús a la classe (on dono les gràcies als professors que em deixen). Encara que on finalment gravo, uneixo la meva veu a la música i altres, és a l’estudi que vaig muntar a casa, anomenat “Deja Tu Huella Studio” (on ve a gravar gent de tota aquesta zona).

A qui les dediques? Tens alguna que t’agradi en especial?

Els meus temes els hi dedico a moltes persones. He arribat a escriure temes per a la meva parella, els meus pares, amics amb problemes (els hi escric per animar-los), etc. No tinc una única musa. Però saber que hi ha gent que m’escolta i que s’aprèn les meves cançons em motiva i escric per ells també. 

Què en pensen els altres, la gent que t’envolta, de la teva música?

Les persones que comenten amb mi  les meves cançons diuen que estan molt bé. Sempre rebo alguna crítica sobre algun vers, algun tema tractat que no ha agradat, però no em molesta per res. Si em critiquen, jo aprenc i sóc millor. Y per sort no tinc a ningú que em critiqui sense cap mena de raó. A aquells qui no li agrada la meva música, no l’escolten i punt. 

Has fet algun concert ja?

He tingut la sort d’haver fet alguns concerts. Aquí, a Sitges vaig fer un junt amb els meus amics “Ohio” i “Oktuso” talonejant a “Zeidah”, Aaron, “DiPeki” ( el Di de ZPU). Un altre que vaig poder fer de més magnitud i el més gran que he fet va ser a Barcelona coneixent a “Nayck” i “Cloud El Piezas”. Aquest últim ha estat el millor i amb més públic. També he estat actuant a Martorell un parell de cops. Tots els concerts que faig en general m’encanten. La sensació de cantar davant de més de cinquanta persones és espectacular.

I algun disc?

Fins ara, he tret una maqueta (disc urbà) titulada “Las sombras te dejan solo”. No va tenir gaire repercussió, només al circuit social proper a mi. Es pot trobar en alguna pàgina d’Internet.

Tens algun projecte en ment?

Has encertat en aquesta pregunta! Dintre de tres dies, l’11 de l’11 de l’11 trec la meva nova maqueta: “Empunyant un bolígraf”. Es constitueix en dotze temes i no hi ha cap col·laboració, tan sols surto jo. Vaig fer un concurs que es tractava de fer-se una foto on aparegués un bolígraf, i va participar molta gent. Més del que jo m’hagués pogut imaginar. Els guanyadors s’emportaven la meva maqueta en format físic.

Quins són els teus objectius com a raper?

Els objectius com a MC no els conec ni jo. Jo escric per plaer, per desfogar-me i ensenyar al món que tinc moltes coses a dir. Encara que, com a tot, segurament un objectiu seria arribar lluny, estar en una discografia, etc.

Què penses fer quan acabis els estudis? Creus que seguiràs escrivint?

Quan acabi els estudis seguiré en aquest món. Segurament faré enginyeria audiovisual per millorar el meu estudi, videoclips, etc. Serà una bona teoria per créixer com a productor  que també sóc. I escriure? Està claríssim! Mai ho deixaré. Si no escric rap, escric poesia, relats, etc. Un no s’ha de tancar!

Algun vers que vulguis destacar?

“La poesía es la música y la música fundamental.”