“Quan tens 20 anys pots fer
qualsevol cosa, perquè el teu cos ho aguanta”
La Marina actualment és professora de secundària i batxillerat a l'Institut Joan Ramon
Benaprès. És molt oberta i agradable, i gràcies a això fa que les seves classes
siguin especials.
Com afecció li agrada pintar i
fer submarinisme. Uns dels seus propòsits a la vida és ser independent.
On vas néixer?
A València
Sempre has viscut a València?
No, també he viscut a Tarragona i a Barcelona
Com va ser la teva infància?
Vaig tenir una infància normal com la de qualsevol nen, em barallava amb la
meva germana i sobretot jugava al carrer, cosa que ara s’ha perdut a causa de
que els pares tenen massa protegits els seus fills
Quan eres petita, tenies algun somni?
No recordo cap somni especial, però suposo que com qualsevol nen volia ser missionera,
viatjar pel tot el món…
La passió per la biologia la vas tenir des de ben petita?
De petita ja m’agradaven els animals, però va ser a primer de carrera amb
disset anys quan em va cridar més l’atenció. Tot va començar quan tots els meus
amics volien estudiar biologia però a mi el que m’agradava era la bioquímica,
al final fent excursions amb els amics vaig decidir estudiar biologia.
Com recordes els teus estudis? Van ser durs?
La meva etapa “estudiantil” va ser normal, alguns dies eren més durs que
d’altres però vaig tenir una mica de dificultats perquè a l’hora també
treballava ja que em vaig independitzar molt jove. Encara que quan tens 20 anys
pots fer qualsevol cosa, perquè el teu cos ho aguanta.
T’has especialitzat en algun tema en concret?
Sí, quan vaig començar a estudiar biologia em vaig centrar en el
tema de biologia fonamental.
Ens podries explicar perquè et vas dedicar a l’apartat d’ensenyament?
La meva idea no va ser dedicar-me a l’ensenyament, però com he dit abans,
em vaig independitzar jove i al acabar la carrera necessitava treballar per
viure, aquesta va ser la primera feina que em va sorgir relacionada amb els meus
estudis. De mica en mica em va començar agradar i encara ho fa.
Què t’hauria agradat ser?
El que m’hauria agradat, era dedicar-me a la investigació o ser biòloga,
però a l’haver-hi tan poca oferta no
vaig tenir l’oportunitat.
Alguna anècdota?
Sí, barbaritats en els exàmens com a resposta, com per exemple:
"Defineix mosca:
R: La mosca és un insecte mamífer que es desplaça reptant."
T’impliques molt amb els alumnes a classe?
Quan vaig començar sí, perquè jo era més jove i la diferència d’edat entre
alumne i professor era escassa. Reconec que amb el pas del temps m’implico de
la mateixa manera però la mentalitat de l’alumnat és diferent.
Què t’agradaria millorar de la teva vida laboral?
Ara ja és una mica tard, però parlant de l’alumnat de l’ESO m’hagués
agradat imposar-me més perquè em tinguessin més respecte, però com tot humà
sempre ensopeguem dues vegades amb la mateixa pedra.
Has estat en algun altre centre?
Sí, a Tarragona, però en viure al mateix poble en el qual treballava era
difícil compaginar la vida laboral amb la personal.
Creus que el nivell de l’alumnat canviarà?
Ara mateix no et puc respondre amb certesa perquè actualment com està la
situació laboral no és que sigui molt bona i això fa que la motivació sigui
escassa. I a l’hora d’estudiar actualment hi ha moltes maneres de fer-ho,
encara que els alumnes no estiguin motivats.
Què t’agradaria fer en el futur?
El que m’agradaria fer en el futur, seria tornar a fer submarinisme (si
encara estic a temps), viatjar pel món i mai dependre de ningú.
Algun consell, per gaudir de la vida?
Sempre que puguis fes el que t’agradi i si en alguna circumstància no ho
poguessis fer no et donis per vençut, sempre hi haurà alguna oportunitat.
Test de personalitat
Color
preferit? Verd
Hobby? Pintar
Ciències
o llengües? Ciències
Independentista? No
Dreta
o esquerra? Esquerra
Estudis
o treball? Estudis
Platja
o muntanya? Muntanya
Biologia
o geologia? Biologia
A
favor o en contra del transport públic? A favor
Escriure
o llegir? Escriure
Cinema
o teatre? Cinema
El meu
somni és... No dependre de ningú
Perdones
i oblides o oblides i no perdones? Perdono i no oblido
Alguna
frase que t’inspiri o que t’agradi? L’experiència ens ensenya que mai aprenem amb ella
Per Aarón Segovia i Axel
Dalcolmo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada