Entrevista a Javier Clemente

Un món diferent és possible

Nascut a Santa Cruz de Tenerife (1964), Javier Clemente és  prim i d'estatura mitjana, i té els cabells de color negre i el ulls marró fosc. Pel que fa al seu caràcter, és molt alegre, intel·ligent i sociable. Per la seva manera tan expressiva de parlar i gesticular, resulta interessant i simpàtic; al mateix temps desprèn saviesa, molta seguretat i calma. Actualment és professor de religió a l'Institut Joan Ramon Benaprès.

- On vas néixer?

-Tenerife, a les Illes Canàries.

-Els teus pares també són d'allà?

-La meva mare és de Canàries i el meu pare de Navarra.

-Tens germans?

-Sí, sóc el major de cinc germans, tots nois.

-Tots viuen a Tenerife?

-De petits, ens vam mudar a Barcelona a excepció d'un germà que es va anar a Bèlgica, la resta vivim a Barcelona o pels seus voltants.

-Vas tenir una infantesa feliç?

-Sí, una infantesa feliç de la qual tinc molts records, sobretot de Canàries, dels meus primers 4 anys.

-Com ho portaves a l'escola?

-A casa era molt entremaliat i de vegades els meus pares anaven amb por al col·legi pensant que podria estar fent les mateixes entremaliadures i no obstant, tenia una conducta bastant bona.

-Quan eres petit, què volies ser de gran?

-Volia ser veterinari, m'agrada el contacte amb els animals.

-Tens algun animal a casa?

-Jo mateix. (Riu) A casa hem tingut algunes mascotes com hàmsters, tortugues i peixos, però mai hem arribat a tenir ni gats ni gossos.

-Abans de ser professor, tenies un altre traball? Quin?

-Sí, vaig tenir bastants treballs molt curiosos, com per exemple, dependent de floristeria.

-Per què vas decidir dedicar-te al magisteri?

-Els estudis que havia escollit eren de filosofia, tenien una clara sortida professional que era la de l'ensenyança.

-Per què de religió?

-Vaig agafar filosofia per indicació del meu tutor de COU,  perquè em va dir que sense tenir vocació sacerdotal, estudiar teologia no m'anava a servir per trobar feina.

-Què és el que més t'agrada de la teva professió?

-El contacte amb la joventut.

-Com és la teva relació amb els teus companys de feina i amb els teus alumnes?

-Sempre he tingut bona relació amb les directives del centre, m'he sentit ben tractat, i amb els companys sempre va haver-hi una bona relació, encara que de vegades havíem de superar dificultats pròpies de qualsevol grup humà.

-Quins són els teus hobbies i què fas en el teu temps lliure?

-Durant un temps, he estat col·laborador de diverses revistes i he escrit algun que altre llibre. També vaig treballar en un programa de ràdio i actualment faig natació.

-Com i per què vas començar a escriure llibres?

-Cadascú va tenir una distinta motivació, per exemple, hi ha un que el vaig escriure per la celebració del 25 aniversari de l'Institut.

-Tens parella?

-Sí, estic casat.

-Tens fills?

-Sí, en tinc tres, tots ja s'han format i dos d'ells treballen i el petit és estudiant universitari.

TEST DE PERSONALITAT:

-Fred o calor?

-Fred.

-Dia o nit?

-Dia.

-Si tinguessis un súper poder, quin seria?

-Poder canviar la gent, acabar amb l'egoisme...Perquè un món diferent és possible.

-Un animal?

-Gat.

-Famós favorit?

-Qualsevol profeta: Jesús, Mahoma, Buda, Confucio...

-Refresc o alcohol?

-Refresc.

-Castellà o català?

-Castellà, tot i que he pogut fer un bon ús del català.

-Acaba la frase: Els joves són...

-El futur.

-Dolços o fruites?

-Fruites, més sanes!

-Robar o que et robin?

-Que em robin, hi ha qui ho necessita, i si saps que qui t'ho ha tret ho necessita, és just que el que a mi em sobra, arribi a qui li faci falta.

-Mentir per no fer mal o dir la veritat?

-Dir la veritat perquè  no has de fer res que pugui haver ferit a algú.

-Donar o rebre?

-En el donar es troba la major felicitat.

-Si el món s'acabés dins d'una setmana, què faries?

-Exactament seguir amb el mateix tipus de vida que porto, tots els dies s'haurien de plantejar com l'últim, i d'aquesta manera no has d'estar preocupat, pots pensar que qualsevol persona que s'hagi anat abans que tu ha rebut tot allò que li vas voler donar, no hem d'oblidar mai dir un "t'estimo" a les persones que un estima.

Per Alex Silveira i Dalila Mitjans