Entrevista a Joan Serra, professor de matemàtiques

“Penso que hem de separar la nostra vida laboral de la personal” 

Per Adrià Gómez i Sara Miquel 


 En Joan Serra és un noi eivissenc que actualment és professor de secundària a l'institut Joan Ramon Benaprès. És molt extravertit i agradable, la qual cosa fa que caigui molt bé als alumnes. En Joan és el tutor i professor de 4t C i la classe li té un gran afecte, però de vegades els ha de dir que la vida no és tan bonica com es pensen i que han de treballar i esforçar-se al màxim per ser algú en aquesta vida. 


On vas néixer?
A Eivissa.


Vas estudiar allà, a Eivissa?
Si, fins a COU. La universitat la vaig fer aquí però tinc molt bon record de tots els meus estudis allà. 


Per quin motiu estàs treballant tant lluny? 
Perquè és més fàcil trobar feina a Catalunya. 


Sempre t'ha agradat aquesta professió? 
Sí, quan era petit ja sabia que volia ser profe de gran, encara que les mates se'm donaven "normal".


Estàs content amb aquest centre? I amb els alumnes? 
Sí, la veritat és que m'agrada molt aquest centre i els alumnes són molt "guais".


Quin professor et cau millor? I pitjor?
 Em porto millor amb la gent jove, com l'Elena, d'anglès. La pitjor no es diu mai! 


T'has fixat en alguna professora? No, la veritat és que no, (riu) jo vinc aquí per a fer la meva feina. 


Què fas a les teves estones lliures? 
Descansar molt, desconnectar de la feina; m'agrada dormir, la lectura, passejar, anar al cine... 


Navegues molt per Internet? 
No, la veritat és que no, no m'agrada i no estic enganxat a cap pàgina web o xarxa social. Si m'hagués de ficar a Internet, miraria diaris digitals, m'agrada ser ecològic. 


Quin és el teu esport preferit? 
No m'agrada l'esport. El meu esport preferit és dormir, dormir i dormir durant tot el dia. 


Quin és el teu color preferit? 
El blau, el blau és el millor color del món, suposo que com he viscut a Eivissa... El mar... 


Com t'agrada vestir?
A la feina vesteixo com suposadament he de vestir, amb camisa ... però a casa porto xandall, estic molt més còmode.


T'agrada la festa? 
Quan era adolescent sí que m'agradava, sobretot les discoteques! Però quan et fas gran ja no... Perd una mica la gràcia, ja és una prova superada. 


Has sortit de gresca per Sitges?
No, però al Nadal hi ha un sopar amb els professors i penso que pot estar bé. 


T'agrada estudiar?
No, però és necessari. 


Voldries parlar d'altres temes a la tutoria? Com quins? 
Penso que els temes més difícils s'han de parlar en privat, en el sentit de, per exemple, si un alumne té quatre assignatures suspeses, parlar davant de tota la classe li pot crear un problema, es pot avergonyir. 


Ets partidari de parlar de tot amb tothom? 
No sóc partidari de parlar de les coses personal a la feina, penso que hem de separar la nostra vida laboral de la personal. 


Quan tenies la nostra edat consumies drogues? 
No, però la temptació era molt gran! (riu) 


Quan eres jove, volies viure i dependre dels teus pares o volies ser més lliure i independent?
La veritat és que sempre he estat molt independent. Vaig fer divuit anys i me'n vaig anar. Penso que és una cosa molt positiva, els nens d'avui en dia estan massa amb la mare... Estan molt mimats. Crec que s'allarga molt l'adolescència. 


 Has treballat en alguna cosa més, apart d'exercir com a professor? 
Sí, vaig treballar en una gestoria, feia de tot una mica i crec que està molt mal pagat. Ser professor té molts més avantatges. La vida de profe és una meravella. 


Què n'opines sobre el viatge de fi de curs dels alumnes de 4t? 
Opino que és una bona oportunitat per conèixer llocs. 


És veritat que no vindràs amb els alumnes de 4t C perquè es comporten malament? 
No, el que passa és que ja s'ha fet així i prou. Ja està pensat que hi vagi el Paco. 


Quins són els teus plans de futur?
Suposo que estaria un parell d'anys aquí, a Catalunya, i després tornaria a Eivissa, tindria una família amb dona, fills i gos. 

TEST DE PERSONALITAT 

Ratlles o quadros?

Quadros

Nit o dia?

Quan era adolescent nit, ara dia, que ja toca.

Mar o muntanya:

Mar

Rosses o morenes?

Rosses

Música espanyola o estrangera?

Espanyola, la meva cantant preferida és la Shakira.

Moto o cotxe?

Moto, la veritat és que m'agrada més la sensació.

Tutoria o matemàtiques?

Tutoria, m'agrada. Ja sé que em passo una mica amb vosaltres però ho necessiteu. M'agrada parlar amb les persones i fer vida social. Potser m'agradaria més fer la tutoria quan volgués, tractant els temes importants o que jo crec que poden ser interessants, però com està tot tan marcat no és possible.

Eivissa o Sitges?

Eivissa, encara que s'hi assemblen molt, moltíssim.

Físic o interior?

Quan era jove físic, però ara per ara l'interior, al final te n'adones que és el que realment importa, però quan tenia la vostra edat, el físic.

Entrevista a Jaume Monasterio

"Deixarè de nedar quan ja no m'aguanti els pets!"

Per Claudia Pérez i Carles Monasterio.

En Jaume Monasterio, és un noi amb una discapacitat que li afecta als braços, les cames i també a l'hora de parlar. Tot i això a ell li agrada fer esport, concretament la natació. Des de ben petit ja va començar a nedar, i a mida que s'ha anat fent gran ha començat a competir, fins arribar a ser campió de Catalunya de natació adaptada. Per això hem volgut saber una mica més sobre la seva etapa en la natació i li hem fet les següents preguntes:

Quin any vas començar a nedar? 
-Vaig començar a nedar l'any 1995 al Club Natació Sitges.

Quans anys tenies? 
-Tenia 4 anyets.

Et va costar aprendre a nedar? 
-Una mica, perquè degut a la meva discapacitat em va costar una mica més del normal.

Quan vas començar a competir?
-Vaig començar a nedar l'any 2004 a Mataró.

Quin és el teu estil preferit? Per què?
-El meu estil preferit és “l'esquena” perquè és el que em costa menys i el primer que vaig aprendre.

Quin any vas ser campió de Catalunya? 
-Vaig ser campió de Catalunya els anys 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010 i 2011, en diferents poblacions de Catalunya.

Has participat mai en els campionats d'Espanya? Quan? 
-Sí, hi he participat molts cops, he anat: Córdova, Alcorcón, Saragossa (dues vegades), Barcelona, Múrcia, Cadis i Oviedo.

T'has d'entrenar molt per aconseguir aquestes fites? Quans dies entrenes?
-Sí, molt molt i molt! Entreno cada  dia una hora com a mínim i els caps de setmana inclosos, accepte algun dia especial.

Pel que tinc entès, estàs estudiant a Vilanova, et combines bé els entrenaments amb els estudis?
-Sí, quan puc sí, però hi ha dies que els estudis són més importants i no puc anar a entrenar i m'haig de quedar estudiant.

Fins quan seguiràs nedant? 
-Fins que em passi algo molt gros i ho hagi de deixar perquè m'hi obliguin, però de moment em va molt bé. Nedaré fins que ja no m'aguanti els pets!

I competint? 
-Sempre que pugui.

Tinc entés que vas estudiar a l'institut Joan Ramon Benaprés de Sitges, com va ser la teva estada en aquest centre? 
Molt bé, em van tractar molt bé i no em van posar gaires pegues per poder estudiar amb  ordinador perquè amb les meves dificultats m'era molt més fàcil.

Moltes gràcies per contestar-nos aquestes preguntes, espero que et vagi bé d'ara endevant!

Les preocupacions dels joves

Per David Álvarez i Claudia Pérez

La vida social

Amb el desenvolupament de la maduresa les possibilitats associatives es multipliquen, i les relacions socials es descobreixen millor. L'adolescent no només té la necessitat de trobar un amic, sinó, algú que aquest amb ell en tot moment, acompanyant-lo en les seves necessitats internes.

Per als adolescents l'amistat significa establir relacions duradores basades en la confiança, la intimitat, la comunicació, l'afecte i el coneixement mutu. Durant aquest període es valora als amics principalment per les seves característiques psicològiques, i per això els amics són les persones ideals per compartir i ajudar a resoldre problemes psicològics com poden ser: La solitud, la tristesa, les depressions, entre altres. Aquesta concepció de l'amistat en els adolescents és possible per l'avanç cognitiu que es produeix en la presa de perspectiva social, que consisteix a adoptar la posició d'una tercera persona per analitzar més objectivament les seves relacions, és a dir, tal com les veuria una tercera persona.

Els adolescents consideren les amistats com relacions socials que perduren i es construeixen al llarg del temps; entenen l'amistat con un sistema de relacions. Per tant, podem dir, que l'amistat en aquest període permet que es prengui consciència de la realitat de l'altre, formant-se d'aquesta manera actituds socials.

Important és esmentar, un altre aspecte, que compleix l'amistat en aquest procés, aquesta té una funció integrativa en la societat, ja que el fet de sentir-se integrat en el món i en la societat, la qual cosa s'aconsegueix, per mitjà de l'amistat, contribueix a reforçar i socialitzar el "jo".

Un altre aspecte important, no esmentat anteriorment però que el complementa és la inserció dels adolescents en grups.

L'adolescent espera del grup que li permeti la conquesta de la seva autonomia, però una vegada que arriba a ser independent abandona el grup perquè la noció d'autonomia i la de grup s'hi oposen. És normal que l'adolescent se surti del grup per comprometre en relacions personals, i en relacions amb l'altre sexe.

D'altra banda, tenim les relacions amb els pares, que és l'altra gran influència en el pla social que els individus reben en aquest període.

A partir de la pubertat, els adolescents comencen a sentir noves necessitats d'independència, i com a conseqüència d'això volen fer activitats sense el continu control patern; els molesten les ocupacions casolanes, les preguntes dels pares sobre el que ells consideren "la seva vida privada " (amics, llocs que freqüenten, etc...).

Els adolescents no saben molt bé el que volen o a què aspiren. Poden arribar a semblar adults molt aviat (físicament), de manera que desitgen ser tractats com a tals pels seus pares, però la concepció social de l'adolescència s'allarga enormement aquest període, de manera que encara els queda un llarg camí per recórrer per aconseguir el estatus d'adult.

Els estudis

Al llarg de l’any, a la vida dels adolescent, els estudis són el tema principal que interromp les seves vides. Tot i això, els adolescents per una raó o per una altra, no dediquen el temps necessari que requereix i al final del curs, es veuen en un forat negre que si no tenen suficient capacitat, acaben perdent un any de la seva vida repetint curs.

Segons estadístiques, en el nostre país el 32% dels estudiants repeteix curs alguna vegada, el 35% no passa segon d’ESO amb èxit, el 48% no passa de batxillerat i més del 50% abandonen a la universitat.

Estudis científics demostren que en aquest aspecte, les preocupacions són evitables. Només un 35% dels resultats acadèmics dependrà de la intel·ligència de l’individu, mentre que el 65% restant es dividirà en l’esforç i altres capacitats mental com la memòria o la concentració.

Tot i això, que pensa un estudiant quan repeteix curs? Fonts properes a nosaltres ens expliquen la seva experiència. La primera sensació que ve al cos és una impotència amb ells mateixos, cabreig intern i ganes de fer bestieses. Les preocupacions en aquest aspecte arriben quan el teu futur ja està decidit, quan ja no hi ha res a fer.

Aquest tipus de sensacions poden provocar malalties psicològiques,  així també deixant una sensació d’inferioritat per la resta de la seva vida.

Aspecte físic

A l’adolescència es donen una sèrie de canvis que es relacionen entre si. Canvia l’aspecte físic, la nostra forma de pensar, sentir i relacionar-nos.

En aquest període deixen de tenir el cos de nen o nena que tenien per desenvolupar els caràcters secundaris: el vell, la veu, el pit,…

Si generalment estan confosos amb els canvis nous que estan experimentant, encara més els sorprèn como el seu ‘envoltori’ esta variant, al que estan acostumats a veure tots el dies al mirall.

Tots aquests canvis els fan estar incòmodes amb el seu cos. És molt important per a ells, els adolescents, tindre un bon aspecte físic perquè a vegades son jutjats pel seu aspecte, almenys en les primeres impressions.

El començament del seu desenvolupament pot fer-los semblar desproporcionats fins que el creixement es completi i el cos s’estabilitzi en una aspecte uniforme.

Les seves emocions també estan molt afectades en aquesta època de confusió en tots els nivells, això fa que s’angoixin pel seu cos. Sobretot es senten d’aquesta manera, quan els miren els demés. Un altre factor important son els principis socials, tant exposats i valorats en la moda, televisió, publicitat,… Els cossos perfectes s’utilitzen, exhibits, com a exemple de bellesa, simpatia i triomf, tractant de convèncer a l’adolescent de que la bellesa és el model a seguir. No és gens estrany que aquests joves es sorprenguin davant els seus propis i ràpids canvis als que hem d’adaptar-nos. Els nostre cos és un intermedi entre un nen i un adult.

Diners

Els diners són a nivell juvenil un altre problema que els afecta diàriament. La necessitat del nostre cos en sentir-se superiors és evident, tot i això no sempre és possible tenir-ho tot. En aquests difícils temps una preocupació que tenen els nostres joves és la manca de diners.

Què és el que passa quan un amic es pot pagar l’entrada al cinema i tu no tens diners per fer-ho? Aquest tipus de fets provoca que el jove sacrifiqui activitats que hauria de gaudir com tothom, o inclús deixant de banda aspectes bàsic com menjar.

Les preocupacions respecte als diners són clares, a tothom li agradaria tenir diners, a tothom li agradaria tenir un bon mòbil, a tothom li agradaria tenir bona roba. Tot i això voler no és poder i quan no hi ha diners no hi ha bens. Impotència, enveja, necessitat?

Generalment el sentiment que passa pel cap és la impotència, ells voldrien ser igual que els demés però no tenen capacitat per aconseguir-ho.

Casos reals demostren el problema en aquesta dependència, arribant a malgastar els diners que tenen per menjar en altres bens no tan útils però que no deixaran a ningú amb ànim d’inferioritat.

Drogues i alcohol

El consum de drogues i l’alcohol és un fet real que hi ha a la vida dels nostres joves. Tot producte consumit sense abusar no és greu, si ets dependent a aquest pot arribar a ser mortal. Aquesta faceta de la vida dels joves afecta greument la dels pares, creant així mal ambient a casa, problemes amb la societat i econòmics.

Segons estadístiques, 6 de cada 10 adolescents majors de 16 anys ja ha tastat algun tipus de droga, mentre que 8 de cada 10 ja han begut alguna vegada alcohol. Aquestes dades són d’allò més preocupants, que passa quan tens independència a algun producte?

Les preocupacions arriben als caps dels adolescents quan ells mateixos s'adonen del seu error i intenten deixar-lo o al menys aprimar-lo. Actualment aquest problema és tan greu i provoca tants problemes que hi ha molts centres especialitzats.

La família, els diners, la societat, en general, tot el que t’envolta es veu perjudicada per l’addició, aquest fet provoca preocupacions als caps més responsables que intentarà per totes les maneres que aquest aspecte de la seva vida desaparegui.

Fonts properes a nosaltres ens han explicat les sensacions al desintoxicar-te. Quan més temps i més quantitat necessitis òbviament més dura serà la caiguda. Una sensació de necessitat, de viure per consumir, mals físics i psicològics. L’organisme es debilita i el teu cos cada vegada va cap a menys, fins que al final, et recuperes o mors.

Entrevista a Guillem Aumatell, "Detto"

Jo escric per plaer, per desfogar-me i per ensenyar al món que tinc coses a dir

Guillem Aumatell, nascut el 25 de febrer de 1994, és un estudiant de segon de Batxillerat de l’Institut Joan Ramon Benaprès. La seva infància s’ha basat en la música i aquest fet ha produït un altre de més recent: el món del Hip-Hop.

Per David Álvarez i Laia Fusté


D’on ve el sobrenom de “Detto”?


Tothom em fa la mateixa pregunta: Per què “Detto”? Va haver-hi una temporada que em va donar per voler aprendre Italià fins a tal punt de comprar-me un diccionari i llegir-lo sense cap motiu. En aquells temps volia canviar el meu sobrenom, i al obrir el diccionari vaig veure la paraula “Detto” que significa "anomenat". M’agradava com sonava “Detto EmSi (MC)” i tenia un bon significat per a mi, així que me’l vaig quedar.

Com vas començar?

Tot va començar quan als catorze anys vaig endinsar-me al món del Hip-Hop amb el graffiti. No se’m donava gaire bé, a part que era molt car, per tant, vaig decidir endinsar-me al rap. No vaig tenir cap suport per part dels amics, però he continuat fins ara, treballant sol i dur, escoltant a grans com “Nach”, “ZPU”, etc.

Què  ha fet que t’endinsis d’aquesta manera al món de la música?

El món de la música sempre ha estat amb mi. Els meus pares sempre escoltaven música de tot tipus. Van apuntar-me a classes de guitarra, solfeig i algun cop a cant. Així vaig començar en aquest món; tocant la guitarra, i aprenent solfeig. Encara que part d’això li hauria d’agrair al meu cangur Dani (quan tenia aproximadament 6-8 anys), que ell va ajudar-me, i va ensenyar-me a compassar.  Vaig estar hores tocant la guitarra al seu costat. Ara per ara, ell té un grup de música i estarà de gira, en pocs mesos, per tota Espanya.

On crees les teves pròpies peces?

Les meves petites idees es plasmen a qualsevol lloc. No tinc un lloc en especial per escriure i composar. Escric en el meu llit, en el meu estudi de gravació o inclús a la classe (on dono les gràcies als professors que em deixen). Encara que on finalment gravo, uneixo la meva veu a la música i altres, és a l’estudi que vaig muntar a casa, anomenat “Deja Tu Huella Studio” (on ve a gravar gent de tota aquesta zona).

A qui les dediques? Tens alguna que t’agradi en especial?

Els meus temes els hi dedico a moltes persones. He arribat a escriure temes per a la meva parella, els meus pares, amics amb problemes (els hi escric per animar-los), etc. No tinc una única musa. Però saber que hi ha gent que m’escolta i que s’aprèn les meves cançons em motiva i escric per ells també. 

Què en pensen els altres, la gent que t’envolta, de la teva música?

Les persones que comenten amb mi  les meves cançons diuen que estan molt bé. Sempre rebo alguna crítica sobre algun vers, algun tema tractat que no ha agradat, però no em molesta per res. Si em critiquen, jo aprenc i sóc millor. Y per sort no tinc a ningú que em critiqui sense cap mena de raó. A aquells qui no li agrada la meva música, no l’escolten i punt. 

Has fet algun concert ja?

He tingut la sort d’haver fet alguns concerts. Aquí, a Sitges vaig fer un junt amb els meus amics “Ohio” i “Oktuso” talonejant a “Zeidah”, Aaron, “DiPeki” ( el Di de ZPU). Un altre que vaig poder fer de més magnitud i el més gran que he fet va ser a Barcelona coneixent a “Nayck” i “Cloud El Piezas”. Aquest últim ha estat el millor i amb més públic. També he estat actuant a Martorell un parell de cops. Tots els concerts que faig en general m’encanten. La sensació de cantar davant de més de cinquanta persones és espectacular.

I algun disc?

Fins ara, he tret una maqueta (disc urbà) titulada “Las sombras te dejan solo”. No va tenir gaire repercussió, només al circuit social proper a mi. Es pot trobar en alguna pàgina d’Internet.

Tens algun projecte en ment?

Has encertat en aquesta pregunta! Dintre de tres dies, l’11 de l’11 de l’11 trec la meva nova maqueta: “Empunyant un bolígraf”. Es constitueix en dotze temes i no hi ha cap col·laboració, tan sols surto jo. Vaig fer un concurs que es tractava de fer-se una foto on aparegués un bolígraf, i va participar molta gent. Més del que jo m’hagués pogut imaginar. Els guanyadors s’emportaven la meva maqueta en format físic.

Quins són els teus objectius com a raper?

Els objectius com a MC no els conec ni jo. Jo escric per plaer, per desfogar-me i ensenyar al món que tinc moltes coses a dir. Encara que, com a tot, segurament un objectiu seria arribar lluny, estar en una discografia, etc.

Què penses fer quan acabis els estudis? Creus que seguiràs escrivint?

Quan acabi els estudis seguiré en aquest món. Segurament faré enginyeria audiovisual per millorar el meu estudi, videoclips, etc. Serà una bona teoria per créixer com a productor  que també sóc. I escriure? Està claríssim! Mai ho deixaré. Si no escric rap, escric poesia, relats, etc. Un no s’ha de tancar!

Algun vers que vulguis destacar?

“La poesía es la música y la música fundamental.”