Entrevista a Andreu Bosch, professor de català

Els escacs ens aporten 

la necessitat de reflexionar abans d'actuar
  

L´Andreu Bosch és un professor de català de l'Institut Joan Ramon Benaprès

que va estudiar Filologia Catalana. Ajuda els seus alumnes; sap escoltar

bé a la gent i parla amb coherència.

A part de ser professor és un dels fundadors i cap de llista

del partit polític Acció Per Sitges (AXS).

- On vas néixer?

• A Sitges

- Què vas estudiar?

• Vaig fer Filologia Catalana a la
  Universitat de Barcelona.

- T'agrada estudiar?

• Sí, m'agrada molt.

- Quin hobby tens?

• Una de les aficions que tinc són els escacs encara que també m'agrada el muntanyisme i la bicicleta.

- Per què et vas dedicar als escacs?

• Perquè semblava un món meravellós el que podia sortir en un moment determinat en una partida de la teva imaginació, del teu cervell o del teu pensament.

- Algú et va ensenyar a jugar?

• Sí, en Pere, un veí meu. Curiosament sóc jo ara qui ensenyo escacs als meus veïns aquí, a l´Institut. Ara la Unió Europea està debatent la implantació, en les escoles d'Europa, de l´assignatura "Escacs".

- Quina ha sigut la teva partida més llarga?

• La partida més llarga que he jugat als escacs va durar 11 hores en 3 sessions diferents. Una sessió a la tarda, vam continuar a la nit i va acabar al matí següent.

- Has participat en algun campionat?

• Sí, en l'Open Internacional d'escacs de SITGES, també he participat en campionats de Catalunya, per equips, individuals i locals.

- En el començament d'una partida comences movent la mateixa peça?

• No!, acostumo a fer una apertura amb blanques que es diu Sotolsky.
  i molts em coneixen per això, però vaig canviant de sistema.

- Pot haver alguna relació entre la política i els escacs?

• Sí, hi ha una relació positiva i una de negativa. La negativa és que hi ha polítics que fan política com si juguessin als escacs amb molta estratègia i molta tàctica per guanyar vots i amb poc interès pel bé. La positiva és que els escacs ens aporten la necessitat de reflexionar les coses abans d'actuar per tal d'adoptar bones decisions.

TEST DE PERSONALITAT

Política o escacs: Les dues coses.

Blanques o negres (escacs): (Riu...) Prefereixo les blanques.

Rei o reina: El rei, es la peça més important.

La vida és... : Un cúmul d'experiències.

En els amics busco... : La fidelitat i la confiança.

En el amor busco... : Busco la plenitud.

Barça o Madrid: Barça!

Si fossis ric... : Segurament dedicaria una part de la fortuna a tasques humanitàries.

En la vida busco... : La felicitat.

Pel·lícula preferida: La vida és bella.

Per Joan Marc Roca i Franc Saez

Entrevista a Javier Clemente

Un món diferent és possible

Nascut a Santa Cruz de Tenerife (1964), Javier Clemente és  prim i d'estatura mitjana, i té els cabells de color negre i el ulls marró fosc. Pel que fa al seu caràcter, és molt alegre, intel·ligent i sociable. Per la seva manera tan expressiva de parlar i gesticular, resulta interessant i simpàtic; al mateix temps desprèn saviesa, molta seguretat i calma. Actualment és professor de religió a l'Institut Joan Ramon Benaprès.

- On vas néixer?

-Tenerife, a les Illes Canàries.

-Els teus pares també són d'allà?

-La meva mare és de Canàries i el meu pare de Navarra.

-Tens germans?

-Sí, sóc el major de cinc germans, tots nois.

-Tots viuen a Tenerife?

-De petits, ens vam mudar a Barcelona a excepció d'un germà que es va anar a Bèlgica, la resta vivim a Barcelona o pels seus voltants.

-Vas tenir una infantesa feliç?

-Sí, una infantesa feliç de la qual tinc molts records, sobretot de Canàries, dels meus primers 4 anys.

-Com ho portaves a l'escola?

-A casa era molt entremaliat i de vegades els meus pares anaven amb por al col·legi pensant que podria estar fent les mateixes entremaliadures i no obstant, tenia una conducta bastant bona.

-Quan eres petit, què volies ser de gran?

-Volia ser veterinari, m'agrada el contacte amb els animals.

-Tens algun animal a casa?

-Jo mateix. (Riu) A casa hem tingut algunes mascotes com hàmsters, tortugues i peixos, però mai hem arribat a tenir ni gats ni gossos.

-Abans de ser professor, tenies un altre traball? Quin?

-Sí, vaig tenir bastants treballs molt curiosos, com per exemple, dependent de floristeria.

-Per què vas decidir dedicar-te al magisteri?

-Els estudis que havia escollit eren de filosofia, tenien una clara sortida professional que era la de l'ensenyança.

-Per què de religió?

-Vaig agafar filosofia per indicació del meu tutor de COU,  perquè em va dir que sense tenir vocació sacerdotal, estudiar teologia no m'anava a servir per trobar feina.

-Què és el que més t'agrada de la teva professió?

-El contacte amb la joventut.

-Com és la teva relació amb els teus companys de feina i amb els teus alumnes?

-Sempre he tingut bona relació amb les directives del centre, m'he sentit ben tractat, i amb els companys sempre va haver-hi una bona relació, encara que de vegades havíem de superar dificultats pròpies de qualsevol grup humà.

-Quins són els teus hobbies i què fas en el teu temps lliure?

-Durant un temps, he estat col·laborador de diverses revistes i he escrit algun que altre llibre. També vaig treballar en un programa de ràdio i actualment faig natació.

-Com i per què vas començar a escriure llibres?

-Cadascú va tenir una distinta motivació, per exemple, hi ha un que el vaig escriure per la celebració del 25 aniversari de l'Institut.

-Tens parella?

-Sí, estic casat.

-Tens fills?

-Sí, en tinc tres, tots ja s'han format i dos d'ells treballen i el petit és estudiant universitari.

TEST DE PERSONALITAT:

-Fred o calor?

-Fred.

-Dia o nit?

-Dia.

-Si tinguessis un súper poder, quin seria?

-Poder canviar la gent, acabar amb l'egoisme...Perquè un món diferent és possible.

-Un animal?

-Gat.

-Famós favorit?

-Qualsevol profeta: Jesús, Mahoma, Buda, Confucio...

-Refresc o alcohol?

-Refresc.

-Castellà o català?

-Castellà, tot i que he pogut fer un bon ús del català.

-Acaba la frase: Els joves són...

-El futur.

-Dolços o fruites?

-Fruites, més sanes!

-Robar o que et robin?

-Que em robin, hi ha qui ho necessita, i si saps que qui t'ho ha tret ho necessita, és just que el que a mi em sobra, arribi a qui li faci falta.

-Mentir per no fer mal o dir la veritat?

-Dir la veritat perquè  no has de fer res que pugui haver ferit a algú.

-Donar o rebre?

-En el donar es troba la major felicitat.

-Si el món s'acabés dins d'una setmana, què faries?

-Exactament seguir amb el mateix tipus de vida que porto, tots els dies s'haurien de plantejar com l'últim, i d'aquesta manera no has d'estar preocupat, pots pensar que qualsevol persona que s'hagi anat abans que tu ha rebut tot allò que li vas voler donar, no hem d'oblidar mai dir un "t'estimo" a les persones que un estima.

Per Alex Silveira i Dalila Mitjans

Entrevista amb Marina Frasquet

“Quan tens 20 anys pots fer qualsevol cosa, perquè el teu cos ho aguanta”

La Marina actualment és professora de secundària i batxillerat a l'Institut Joan Ramon Benaprès. És molt oberta i agradable, i gràcies a això fa que les seves classes siguin especials.         

Com afecció li agrada pintar i fer submarinisme. Uns dels seus propòsits a la vida és ser independent.

On vas néixer?

A València

Sempre has viscut a València?

No, també he viscut a Tarragona i a Barcelona

Com va ser la teva infància?

Vaig tenir una infància normal com la de qualsevol nen, em barallava amb la meva germana i sobretot jugava al carrer, cosa que ara s’ha perdut a causa de que els pares tenen massa protegits els seus fills

Quan eres petita, tenies algun somni?

No recordo cap somni especial, però suposo que com qualsevol nen volia ser missionera, viatjar pel tot el món…

La passió per la biologia la vas tenir des de ben petita?

De petita ja m’agradaven els animals, però va ser a primer de carrera amb disset anys quan em va cridar més l’atenció. Tot va començar quan tots els meus amics volien estudiar biologia però a mi el que m’agradava era la bioquímica, al final fent excursions amb els amics vaig decidir estudiar biologia.

Com recordes els teus estudis? Van ser durs?

La meva etapa “estudiantil” va ser normal, alguns dies eren més durs que d’altres però vaig tenir una mica de dificultats perquè a l’hora també treballava ja que em vaig independitzar molt jove. Encara que quan tens 20 anys pots fer qualsevol cosa, perquè el teu cos ho aguanta.

T’has especialitzat en algun tema en concret?

Sí, quan vaig començar a estudiar biologia em vaig centrar en el tema de biologia fonamental.

Ens podries explicar perquè et vas dedicar a l’apartat d’ensenyament?

La meva idea no va ser dedicar-me a l’ensenyament, però com he dit abans, em vaig independitzar jove i al acabar la carrera necessitava treballar per viure, aquesta va ser la primera feina que em va sorgir relacionada amb els meus estudis. De mica en mica em va començar agradar i encara ho fa.

Què t’hauria agradat ser?

El que m’hauria agradat, era dedicar-me a la investigació o ser biòloga, però  a l’haver-hi tan poca oferta  no vaig tenir l’oportunitat.

Alguna anècdota?

Sí, barbaritats en els exàmens com a resposta, com per exemple:

"Defineix mosca:

R: La mosca és un insecte mamífer que es desplaça reptant."

T’impliques molt amb els alumnes a classe?

Quan vaig començar sí, perquè jo era més jove i la diferència d’edat entre alumne i professor era escassa. Reconec que amb el pas del temps m’implico de la mateixa manera però la mentalitat de l’alumnat és diferent.

Què t’agradaria millorar de la teva vida laboral?

Ara ja és una mica tard, però parlant de l’alumnat de l’ESO m’hagués agradat imposar-me més perquè em tinguessin més respecte, però com tot humà sempre ensopeguem dues vegades amb la mateixa pedra.

Has estat en algun altre centre?

Sí, a Tarragona, però en viure al mateix poble en el qual treballava era difícil compaginar la vida laboral amb la personal.

Creus que el nivell de l’alumnat canviarà?

Ara mateix no et puc respondre amb certesa perquè actualment com està la situació laboral no és que sigui molt bona i això fa que la motivació sigui escassa. I a l’hora d’estudiar actualment hi ha moltes maneres de fer-ho, encara que els alumnes no estiguin motivats.

Què t’agradaria fer en el futur?

El que m’agradaria fer en el futur, seria tornar a fer submarinisme (si encara estic a temps), viatjar pel món i mai dependre de ningú.

Algun consell, per gaudir de la vida?

Sempre que puguis fes el que t’agradi i si en alguna circumstància no ho poguessis fer no et donis per vençut, sempre hi haurà alguna oportunitat.

Test de personalitat

Color preferit? Verd

Hobby? Pintar

Ciències o llengües? Ciències

Independentista? No

Dreta o esquerra? Esquerra

Estudis o treball? Estudis

Platja o muntanya? Muntanya

Biologia o geologia? Biologia

A favor o en contra del transport públic? A favor

Escriure o llegir? Escriure

Cinema o teatre? Cinema

El meu somni és... No dependre de ningú

Perdones i oblides o oblides i no perdones? Perdono i no oblido

Alguna frase que t’inspiri o que t’agradi? L’experiència ens ensenya que mai aprenem amb ella

Per Aarón Segovia i Axel Dalcolmo

Embaràs a l'adolescència

L’embaràs a l’adolescència

 Al llarg de l’any, moltes noies es queden embarassades amb tan sols setze anys per falta de precaució o, simplement, per problemes al no usarla correctament.

Creiem que aquest tema es força interessant perquè la majoria de nosaltres comencem a interesar-nos per aquestes coses i temem allò que ens és desconegut.

Causes

Hi ha moltes i molt variades, però una de les més importants és la falta d’educació sexual. Els pares de familia, moltes vegades, evaeixen aquesta responsabilitat i la deixen a càrrec dels mestres.

Entre altres causes trobem també:

·        La mala informació que tenim sobre la sexualitat i els mètodes anticonceptius; Molts dels adolescents es prenen la sexualitat com un joc i fan augmentar el perill de contagi de malalties i els embarassos no-dessitjats.

·        Falta de maduresa; no es prenen seriosament o no volen entendre els perills que pot comportar el tenir sexe sense proteccions, cosa que pot acabar amb un final fatal.

·        Ignorancia o falta de cultura sexual; els adolescents tendeixen a no demanar consell a ningú,i menys als pares,  perquè pensen que ho saben tot.

·        Violació; Un 3% de les adolescents d’entre catorze i disset anys es queden embarassades al llarg de l’any a Catalunya.

·        La por a preguntar; És una tema molt pròpi a les joves adolescents, ja que la vergonya o falta de confiança influeix moltíssim.

·        Oblit per part dels pares o negligència; Que és l’oblit i o la omisió per part dels pares en vers aquests temes que presenten una gran importancia.

·        Carència afectiva; Moltes de les adolescents tendiexen a patir desolació o es deprimiexen pel simple fet que la gent li fa costat i no l’ajuda quan més ho ha de fer, fet que pot causar unes fatals conceqüències.

·        Inseguretat; o falta d’atenció. Causa que també pot provocar molts problemes, Ja que en aquests moments l’ajut o el consell en altres persones és el que aquestes noies necesiten.

·        Baixa autoestima; Solen deprimir-se molt, ja que al veure que noies de la seva edat no estan en el mateix període que elles, veuen que els seus cossos augmenten de pes, i pateixen per el seu aspecte visual i el que creuen que poden dir d’ella.

ENTREVISTA

En busca de més informació, hem decidit sortir al carrer a demanar la opinió a una noia que ha sentit aquest tema més a flor de pell que ningú. Aquesta, s’ha obert fer-nos sortir de dubtes, i a respondre totes les nostres preguntes.

·         Com et vas sentir quan vas adonar-te del embaràs?

Vaig espantar-me moltíssim. Pensava que tota la meva adolescencia i joventut s’acabaria i que perdria tot el contacte amb els meus amics de l’institut.

·         Vas tenir suport de la teva família i parella?

Sí, en tot moment. Després de parlar amb la meva millor amiga, vaig quedar amb la meva parella i li ho vaig explicar. Els primers mesos vaig tenir por que elle m deixès per por p simplement per immaduresa, però sempre, sempre va estar allà. Després, vaig parlar amb els meus pares. Van fer mala cara, però no van enfadar-se ni castigar-me. Al contrari, vaig rebre tot el seu suport.

·         Des del principi vas pensar en continuar endavant, o vas dubtar?

Els primers dies no estava segura de res. Dessitjava que tot el que m’estava passant tan sols fos un malson, i que necesitava que algú em diguès que les proves no eren segures o havien sortit malament. Però al cap d’uns dies parlant-ho amb les amigues i la meva mare, que va estar més amb mi que mai, vaig decidir tenir-lo.

·         T’haguessis imaginat  mai en la situació en la que estàs ara?

No, i la veritat, és que crec que ser mare és preciós. Ara no m’imagino fer res que no sigui estar per la meva filla i cuidar-la com res en el món. 

Laia Fusté 

Ruth Masoliver

4tC